Contramarques
Las contramarcas en las monedas antiguas de Hispania (siglos III-I a.C.)
Les monedes antigues mostren informació addicional mitjançant l'aplicació de contramarques. L’evidència numismàtica indica que aquest fenomen és gairebé tan antic com la invenció de la moneda, ja que sobre les primeres emissions d’electró apareixen marques aplicades per particulars des de principis del segle VI aC (Le Rider 1975: 27-28). El contramarcat es va difondre ràpidament per tot el Món Antic, especialment a partir de l'època hel·lenística, quan es detecta que els organismes estatals van començar també a aplicar les seues pròpies marques (Le Rider 1975: 37). Sens dubte, els romans van ser els més efectius i pragmàtics en l'aplicació de contramarques. Sobre les seues monedes s'han documentat nombrosos punxons tant particulars com estatals-cívics, especialment entre els segles I aC i I dC, encara que a la part oriental de l'Imperi tenim marques fins al segle III dC (Howgego 1985). La península ibèrica no va quedar aliena a aquest procés que s'expandia pel Mediterrani, ja que les monedes mostren que des de finals del segle III aC es devien estampar marques (Cerdà 2022: 227, 230, n.º 32).
L'estudi de les contramarques aplicades sobre el numerari peninsular és difícil d'abordar per la descontextualització arqueològica del material i el desconeixement gairebé absolut del significat que es volia transmetre. Per això, la seua anàlisi va despertar poc interès entre erudits, antiquaris i estudiosos des del segle XVIII fins al XX. A partir d'aquell moment es van iniciar els primers treballs de rigor en els quals autors com Vives, Vigo o Guadán van intentar aproximar-se al significat i la utilitat de les marques que van documentar (vegeu una síntesi bibliogràfica en Cerdà 2022: 222-224). Actualment, es continua avançant en aquest objecte d'estudi amb publicacions convencionals i en línia que han permès la difusió i l'accés a nombroses monedes contramarcades que eren alienes al món de la investigació fa diverses dècades. Malgrat tots aquests esforços, encara queda molt per conèixer sobre les contramarques hispanes, encara que la seua anàlisi permet apreciar la complexitat del sistema monetari peninsular i els diferents usos secundaris que va tenir part del seu numerari.
Per a l'elaboració d'aquest índex de contramarques han estat estudiades al voltant d'un miler de monedes. S'han catalogat 119 tipus diferents que es mostren ordenats numèricament. Alguns d'ells posseeixen variants que s'han definit amb lletres (1a, 1b, 1c, etc.). D'aquest conjunt, 108 tipus es van estampillar entre el segle III aC i la dècada dels anys 40 aC per les seues característiques formals, epigràfiques o pel tipus de monedes sobre les quals es documenten. La resta de punxons són d'època Imperial, perquè també es van estampillar sobre monedes provincials. La presència d'aquestes contramarques imperials sobre numerari dels segles II i I aC evidencia que aquestes peces van estar en circulació durant un llarg període de temps, que en ocasions va poder ser d'un segle o més, tal com s'ha documentat en l'estratigrafia arqueològica (Campo, Ruiz de Arbulo 1989: 159-160).
Totes les contramarques que presentem apareixen aplicades amb punxons de petit tamany (entre 1 mm i poc més de 10 mm) amb formes rectangulars/quadrades, rodones/ovals, romboidals, triangulars, incises o puntejades. Moltes d'elles són molt sistemàtiques en la seua disposició sobre l'anvers o el revers de les peces, encara que en molt pocs casos podem saber si la seua aplicació va ser cívica, particular, relacionada amb un ofici, amb el comerç, amb algun personatge històric, amb alguna utilitat pràctica o amb el món militar. Estem convençuts que pròximes troballes podran ajudar a definir millor la funció de cada marca.
Aquest catàleg transcendeix els límits de les publicacions en paper ja que seqüencia els diferents punxons documentats i les monedes atribuïdes a cada tipus, fent possible l'accés a la totalitat del material d'estudi. A més, permet la realització de progressius ajustos i ampliacions de l'índex davant l'aparició de contramarques inèdites fins al moment.
L'estudi de les contramarques aplicades sobre el numerari peninsular és difícil d'abordar per la descontextualització arqueològica del material i el desconeixement gairebé absolut del significat que es volia transmetre. Per això, la seua anàlisi va despertar poc interès entre erudits, antiquaris i estudiosos des del segle XVIII fins al XX. A partir d'aquell moment es van iniciar els primers treballs de rigor en els quals autors com Vives, Vigo o Guadán van intentar aproximar-se al significat i la utilitat de les marques que van documentar (vegeu una síntesi bibliogràfica en Cerdà 2022: 222-224). Actualment, es continua avançant en aquest objecte d'estudi amb publicacions convencionals i en línia que han permès la difusió i l'accés a nombroses monedes contramarcades que eren alienes al món de la investigació fa diverses dècades. Malgrat tots aquests esforços, encara queda molt per conèixer sobre les contramarques hispanes, encara que la seua anàlisi permet apreciar la complexitat del sistema monetari peninsular i els diferents usos secundaris que va tenir part del seu numerari.
Per a l'elaboració d'aquest índex de contramarques han estat estudiades al voltant d'un miler de monedes. S'han catalogat 119 tipus diferents que es mostren ordenats numèricament. Alguns d'ells posseeixen variants que s'han definit amb lletres (1a, 1b, 1c, etc.). D'aquest conjunt, 108 tipus es van estampillar entre el segle III aC i la dècada dels anys 40 aC per les seues característiques formals, epigràfiques o pel tipus de monedes sobre les quals es documenten. La resta de punxons són d'època Imperial, perquè també es van estampillar sobre monedes provincials. La presència d'aquestes contramarques imperials sobre numerari dels segles II i I aC evidencia que aquestes peces van estar en circulació durant un llarg període de temps, que en ocasions va poder ser d'un segle o més, tal com s'ha documentat en l'estratigrafia arqueològica (Campo, Ruiz de Arbulo 1989: 159-160).
Totes les contramarques que presentem apareixen aplicades amb punxons de petit tamany (entre 1 mm i poc més de 10 mm) amb formes rectangulars/quadrades, rodones/ovals, romboidals, triangulars, incises o puntejades. Moltes d'elles són molt sistemàtiques en la seua disposició sobre l'anvers o el revers de les peces, encara que en molt pocs casos podem saber si la seua aplicació va ser cívica, particular, relacionada amb un ofici, amb el comerç, amb algun personatge històric, amb alguna utilitat pràctica o amb el món militar. Estem convençuts que pròximes troballes podran ajudar a definir millor la funció de cada marca.
Aquest catàleg transcendeix els límits de les publicacions en paper ja que seqüencia els diferents punxons documentats i les monedes atribuïdes a cada tipus, fent possible l'accés a la totalitat del material d'estudi. A més, permet la realització de progressius ajustos i ampliacions de l'índex davant l'aparició de contramarques inèdites fins al moment.